El líder innovador ha de ser una persona que tingui una mentalitat dual, ha de ser una reencarnació del deu Janus.
La innovació en l’empresa sovint suposa haver de trencar amb paradigmes del passat o amb situacions heretades. Per això es difícil trobar en aquelles persones que porten molt temps dins l’empresa una actitud de qüestionar-se per què es fan les coses d’una determinada forma.
Crec que per tal que la innovació sigui disruptiva cal que hi hagi una visió “no contaminada” i per això crec que caldria que el lideratge dels equips d’innovació fos dual, es a dir, que fossin dues persones que tinguessin antiguitats contraposades dins l’empresa.
Es evident que les persones amb experiència amb valor afegit, es a dir, aquells que tenen un coneixement i un aprenentatge valuós del “know-how” de l’empresa han de participar en els projectes d’innovació per aportar la seva expertesa en el desenvolupament de la innovació, però també cal que hi hagi persones que des de la seva ignorància facin preguntes i es qüestionin les coses que es donen per vàlides.
La evolució de les tecnologies sovint posa en qüestió les solucions que s’han desenvolupat en el passat, o permet donar solució a problemes coneguts que fins a la aparició d’aquestes tecnologies no s’havien pogut solucionar.
Ara bé una situació de bicefàlia entre persones amb aquestes diferencies pot generar conflictes si no es tenen en compte aquestes característiques, caldrà que qui es trobi en aquesta situació realitzi un esforç per consensuar amb l’altre com exerciran les seves funcions. Suposa un exercici de respecte i valoració de l’altre que pot donar a aquells que sàpiguen dirigir-ho una important capacitat de lideratge i una autoritat moral respecte el grup que tindrà un gran valor per el futur de la innovació en l’empresa.