(Capítol 3 del llibre “The Myths of Innovation” de Scott Berkun )
Innovar té un preu: pot ser diners, temps, salut mental, els amics, o els matrimonis, però definitivament n’hi ha un.
El mite de la metodologia, en forma abreujada, és la creença en l’existència d’un llibre de receptes per a la innovació que elimina el risc del procés de recerca de noves idees.
El que no trobarem és la recepta per les nostres innovacions, tanmateix el que si hauríem de seguir és una metodologia que ens indiqui les coses a tenir en compte quan volem innovar, un full de ruta amb indicacions. Hem de tenir clar un procés a l’hora d’innovar on en cada fase hi ha una sèrie d’activitats i de tasques, però aquest procés s’autoalimenta a cada fase. Podem tenir al llarg del nostre procés d’innovació que anem tenint noves idees que modifiquin la idea inicial, però cal avaluar que ens representa el fet d’incorporar aquestes noves idees al que estem desenvolupant.
No hi ha manera d’evitar tots els riscos quan es fan coses noves. Es necessiten recursos per iniciar una empresa, per desenvolupar una idea, o fins i tot, per canviar la ment d’algú, i totes aquestes inversions no tenen la rendibilitat garantida.
Un dels conceptes a tenir sempre present és que la innovació es risc, i que pot no reeixir. Aquí ens trobem amb el conflicte envers les diverses definicions d’innovació que podem trobar, on es considera que la innovació ha de tenir èxit, que ha d’arribar al mercat, que s’ha de vendre. Aquesta definició no te en compte les innovacions en els processos interns de les organitzacions, o bé, l’incorporació d’innovacions tecnològiques d’altres, que no cauen dins la definició clàssica però que també son innovacions.
Hem de considerar innovació tot allò que fins ara no fèiem i representa un canvi de la situació actual.
¿ Com iniciar la innovació ?. “No importa on es comenci, sempre que es comenci”
Les primeres innovacions que fem hauran de ser coses que representin inversions no massa elevades, dons l’important és aprendre un procés de fer les coses i sobretot crear en les persones una visió comú de l’innovació. S’ha de crear un llenguatge comú, unes formes d’actuar diferents però conegudes i acceptades per la resta. Es més important crear una “missió de grup” que el resultat final d’aquestes primeres innovacions, s’ha de crear un “esperit d’equip innovador”.
Les llavors de la innovació: Anomeneu una emoció, una motivació o una situació i trobareu una innovació en algun lloc que ells han sembrat.
Moltes innovacions surten perquè no ens agraden certes coses i voldríem que fossin diferents. Com a usuaris de productes i serveis sovint trobem coses que no funcionen, que no fan el que haurien de fer, que es podrien fer millor o diferent; aleshores surt l’innoginyer i desenvolupa una nova solució o troba una nova oportunitat en un producte o en un servei.
Innovar és la actitud de no estar content amb el que hi ha, podem començar amb millores que seran innovacions de curta volada però amb el temps podem desenvolupar les grans innovacions.
