Web Analytics Made Easy - StatCounter

BCN DESIGN WEEK 2010: Una visió d’una mitja jornada.

Aquest matí, dins el BCN Design Week 2010 he assistit a la segona part de la “Jornada II: Facing New Challenges Through Design”.

La primera exposició de títol “Els edificis autosuficients” la realitzava Vicente Guallart, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC).

En la seva dissertació ha tractat sobre com s’hauria de desenvolupar una cultura de “vivenda autosuficient” per tal de donar peu a un mon sostenible.

 

 

Enmig de l’exposició ha fet un comentari sobre la “bombolla immobiliària” dient que “els edificis pujaven de preu però no de valor”. Es a dir, adapta al sector la frase de Antonio Machado: “Todo necio confunde valor con precio

Ha fet una aportació interessant en l’evolució de les persones des de la situació de “treballador + consumidor” del s.XX a la de “emprenedor  + productor” del s.XXI. Que s’emmarca dins un nou paradigma de “Coneixement + Fer Coses”, és a dir, actuar.

Una vegada més surt un dels conceptes innovadors de moda dels darrers temps “emprenedor”, el nou paradigma de la salvació de l’economia del país. Tothom s’ha de fer emprenedor i acabar com Bill Gates o Steve Jobs, que malauradament és nomes una manera indirecta de reduir les xifres de l’atur; es fomenta l’emprenedoria d’una forma massa alegre i sense que hi hagi canvis en el entorn econòmic i especialment de la burocràcia administrativa.

També ha explicat un cas d’innovació molt interessant: en una construcció “especial” es van necessitar uns panells solars flexibles, com que l’habitual era que fossin rígids es van fer probes per utilitzar un material plàstic flexible com a suport del panell. La solució desenvolupada va sorprendre a un inspector d’una agencia nord-americana de medi ambient que no havia vist mai un producte similar. El nou paradigma és que sovint les coses poden ser diferents si volem que siguin diferents.

I que innovar es donar solucions “inesperades” als problemes que detectem.

La segona exposició portava el títol “El Disseny com a agent dels canvis sostenibles” exposada per  Ezio Manzini, professor del Politècnic de Milà.

Una conferencia sota el prisma de professor universitari amb una visió del desenvolupament de les idees que podríem situar en la orbita “neokumba”.

Hi ha hagut certs plantejaments de la seva exposició interessants i que poden esdevenir criteris a l’hora de desenvolupar innovacions dons suposen la presència en la definició dels sistemes de conceptes com “la gestió del risc”, la “gestió de tendències” i la “innovació social”.

Finalment hi ha hagut una Taula Rodona moderada per Alessandro Rancati, director de Dirección Creativa.

El més interessant han estat les intervencions del públic entre las que destacava la d’un professional del sector privat que es preguntava si el que s’ensenya a les universitats te utilitat pràctica en el mon empresarial, donat que els membres de la Taula tenien vinculacions amb el mon universitari.

Entre les intervencions m’han interessat certs comentaris d’en Vicent Guallart com els que feien referència a que les grans empreses no innoven, o que cal ser optimistes en les relacions amb altres cultures i fomentar la multiculturalitat social.

Pel que fa a les grans empreses sovint el problema de fons es que la adopció d’una innovació de caràcter radical suposa haver de prendre la decisió de tancar una línia de negoci que encara dona beneficis, suposa tancar empreses i cal justificar destruir el valor de les inversions fetes. I això hi ha poca gent que tingui el valor de fer-ho, la majoria amaga el cap sota l’ala esperant que un altre ho hagi de fer.

Pel que fa a l’optimisme caldria recordar la dita llatina “Si vis pacem, para bellum”, és a dir, “Si vols la pau, prepara la guerra”.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Copyright © 2007 - 2019 by Gian-Lluís Ribechini - Innoginyer