Les innovacions radicals son les que generen en les empreses els salts més importants en la seva evolució i creixement, les fonts per el seu desenvolupament son molt variades, ara bé una de les que històricament s’hi han produït més exemples es la que s’anomena “serendipitat”.
I la serendipitat arriba com el “cigne negre” de Nassim Taleb, com quelcom inesperat però per tal de poder-lo explotar cal tenir unes determinades capacitats i valors com: la curiositat, l’esperit de qüestionar-se les coses, el neguit del coneixement.
Aquestes reflexiones m’ho ha generat la recent noticia sobre la descobriment per atzar d’un nou repel·lent antimosquits, on una vegada més una nova troballa en el camp del coneixement i de la innovació es fruit de la casualitat, ara bé en aquesta troballa hi ha sens dubte la intuïció d’una persona que creu que hi ha quelcom diferent, no esperat, però que cal investigar.
Es el camp de les innovacions radicals produïdes per serendipitat o per la trobada d’un “cigne negre” el que des d’un temps ençà m’està portant a fer-me una sèrie de preguntes i reflexions que crec tenen incidència en la “gestió de la innovació” tant en les empreses, com en les universitats, centres tecnològics i altres entitats del sector públic. I també en la definició de les polítiques de suport a la R+D+I per part de les diverses Administracions Públiques (Europees, Estatals, Autonòmiques, Provincials i Municipals).
Així em pregunto:
- ¿Es possible planificar les innovacions radicals?. La resposta es evident, en molts casos no perquè no sabem quan apareixerà el coneixement que ens la generi.
- ¿Estan les empreses del nostre país preparades per desenvolupar innovacions radicals? La majoria crec que no; perquè pot suposar trencar amb la situació actual i amb determinats interessos a curt termini. La innovació radical pot portar-la cap a territoris inexplorats i això genera la “tensió de la incertesa” que es una de les més temudes per moltes persones.
- ¿Te sentit demanar una planificació detallada per projectes de R+D a dos/tres anys vista quan es sol·liciten ajuts públics?
- ¿Cal canviar la forma de gestionar, desenvolupar i executar els projectes d’innovació? Jo crec que si, hi ha molts projectes que no s’haurien de gestionar en base a les metodologies clàssiques, caldria utilitzar metodologies més modernes amb una fusió de conceptes i adaptades a cada projecte.
- ¿Quines persones hem de tenir en les nostres organitzacions per poder detectar les oportunitats de les innovacions radicals? ¿Amb quines competències i valors? Aquest es un altre punt de possible conflicte si els valors que volem en les persones no son els valors que dominen la empresa. Així si en la cultura de l’empresa es habitual la penalització de l’error, serà difícil que el personal s’arrisqui en desenvolupar coses realment novadores perquè sempre hi haurà la possibilitat del fracàs, entès com a desenvolupament no exitós.
- ¿Es pot avaluar el mercat potencial de les innovacions radicals? Crec que avaluar amb una precisió a la unitat no es possible, però si que crec que es poden establir algunes estimacions de magnitud de les possibilitats d’èxit. Una avaluació podria ser en base a la canibalització de productes existents, o bé per substitució d’altres productes que ocupen el mateix espai (això es el cas de la avaluació dels productes i serveis del sector del oci si ens preguntem: ¿el meu client que faria si no compres el meu producte o servei?).
Es un tema fascinant perquè em porta a qüestionar moltes de les coses que s’estan fent fins ara; més a més, crec que cal canviar els paradigmes, i especialment el “statu quo” regnant en la definició de les polítiques públiques de innovació.