Es parla quasi sempre d’empreses innovadores. Ho llegim en llibres, o en articles, o sentim en conferencies i en els mitjans de comunicació.
Però realment qui innova son les persones, sense persones no hi ha innovació. L’empresa és un ens abstracte que es sustenta en la aportació de les persones. Dir que una empresa és innovadora sense posar els noms d’aquells que permeten adjectivar-la fa que no es valori la aportació humana.
El valor afegit que unes persones donen a la empresa fa que aquesta es pugui definir com a innovadora. Però posar noms als innovadors en l’empresa no agrada, perquè això fa que aquestes tinguin un valor que sovint supera amb escreix el seu cost, i aleshores puguin demanar una retribució superior.
Però mentre la seva contribució al benefici sigui superior al seu cost la seva presència serà necessària. No reconèixer el seu valor farà que en el temps la seva aportació sigui decreixent.
Cal que les empreses defineixin sistemes retributius on la aportació al benefici dels innovadors sigui reconeguda, no nomes de forma “emotiva” sinó també econòmica.
El benefici mutu, a la llarga, genera més benefici.
