Un sistema d’innovació sense principis és un sistema que no té arrels que li permetin créixer de forma sostinguda.
Quan decidim adoptar la innovació sistemàtica com a nucli d’un sistema d’innovació el que fem és incorporar els seus principis filosòfics com a pilars dels fonaments de la nostra Catedral de la Innovació.
Adoptar una filosofia d’Innovació i els seus principis és com adoptar una filosofia de Qualitat i els seus principis, en ambdós casos els principis és sembren i arrelen en la cultura de l’organització. Adoptar una filosofia suposa un compromís de l’organització més important que el que pugui representar implementar una norma de Qualitat o una norma d’Innovació.
Per tal que la Innovació arreli amb força en una organització cal que els seus principis siguin explicats i adoptats en primera instància per l’Alta Direcció, per la Gerència.
Sobre això crec oportú recordar com William Edwards Deming va introduir la filosofia de la Qualitat al Japó dels anys 50. No la va explicar als tècnics i als quadres intermitjos, sinó que la va explicar a l’Alta Direcció de les grans empreses japoneses. Aquesta estratègia de formació podem considerar que va constituir una innovació en el procés de formació sobre qualitat de les organitzacions japoneses. Així és va passar de formar tècnics que haurien d’aplicar-la a formar directius que l’haurien d’impulsar. Això es un factor crucial per l’adopció d’una filosofia i els seus principis en una organització. Si la gerència no assumeix els principis, l’organització no els desenvolupa.
La innovació sistemàtica es basa en set principis filosòfics que permeten construir la innovació en una organització.
Avui exposaré el primer: la Idealitat.
Aquest primer principi exposa que “Tot sistema evoluciona fins a desenvolupar totes les funcions útils eliminant totes les funcions perjudicials. Eliminar totes les funcions perjudicials vol dir que no tenim cap cost i no generem cap dany o rebuig. I hem d’entendre que un sistema pot ser un producte, un servei, un procés, una organització i, fins i tot, un país.
És evident que la situació ideal on totes les funcions útils son beneficis sense cap cost per generar-los i cap dany o rebuig en l’entorn és una situació impossible. Però el que ens vol exposar aquest principi és que p. ex. un producte hauria d’evolucionar en successives versions que anessin eliminant funcions negatives o perjudicials de l’anterior versió i en paral·lel s’anés reduint-ne el cost d’obtenir el producte. Un dels primers ordinadors l’ENIAC pesava 27 tones i ocupava més de 60 metres quadrats, avui dia un microprocessador pot fer el mateix que feia l’ENIAC però ocupant menys d’un centímetre quadrat.
Aquest principi suposa un canvi de paradigma en la manera de resoldre els problemes. Tradicionalment es comença a partir de la situació actual per cercar possibles solucions a desenvolupar. En canvi, la idealitat planteja començar amb el Resultat Final Ideal, és a dir, la solució que conté tots els beneficis i cap dels costos, perjudicis o danys.
Una de les línies pel desenvolupament de solucions innovadores basades en aquest principi consisteix en incorporar el concepte “que el sistema resolgui els problemes per si mateix”, és a dir, incorporar el prefix auto: autoneteja, autoprotecció, autoarrencada, autònom, …
Un exemple d’això és l’autofinançament, que consisteix a definir com a resultat final ideal: “tenir-ho pagat abans de començar”. És el es coneix sota la denominació de crowdfunding o micromecenatge.
Quan a principis del segle XXI el grup musical Marillion va sol·licitar als seus fans una contribució per poder finançar la creació i enregistrament del seu nou àlbum Anoraknophobia, com a preordre que donava dret a rebre una edició especial de l’àlbum al domicili dels que van contribuir. Ara bé això ja tenia precedents en la música com és el cas del grup de rock Extremoduro, però que no van tenir el mateix ressò mediàtic, però sí el mateix resultat que va ser l’aparició d’un nou àlbum de música en el mercat.
En l’àmbit dels llibres d’empresa un cas emblemàtic és l’edició i publicació, sota la mateixa concepció de solució financera ideal, del posteriorment bestseller “Generació de models de negoci”, promogut per Osterwalder i Pigneur. La idea va ser que el llibre fos cocreat per fins a 470 coautors de 45 països que a més contribuïen per pagar els costos necessaris perquè el llibre arribés al públic interessat. Arran d’aquest primer llibre en Alexander Osterwalder ha esdevingut un referent i ja en porta escrits quatre més.
El principi de la Idealitat és molt potent si es fa servir de forma metòdica, perquè suposa visualitzar les coses com ens agradaria que fossin i dibuixar el camí pel que hi podríem arribar des d’on som. I quan en aquesta ruta trobem obstacles aleshores això ens obliga a ser creatius i enginyosos en buscar solucions per poder-los superar.
Una innovació sovint és el resultat d’algú que s’ha preguntat: I per què no…?
Imatge: Foto de Timur Weber
