.
Respectables senyors.
Després de la lectura dels programes electorals dels seus respectius partits no he trobat referència a la incentivació dels empleats en la innovació de les empreses.
Per això em dirigeixo a vostès per exposar el següent:
L’any 2010 l’Oficina Europea de Patents (EPO) rebia des d’Espanya 1436 sol · licituds de patent, mentre tant en el mateix període des d’Alemanya sol · licitaven 27.354. (El 2009 van ser 1263 davant 25.124)
A què es deu aquesta diferència? Al meu entendre el factor determinant és la legislació de patents entre els dos països. Així a Espanya la gran majoria de les invencions laborals realitzades pels empleats no els suposen cap dret a remuneració complementària, en canvi, a Alemanya hi ha l’anomenada Arbeitnehmererfindergesetz (Llei d’Invencions de Empleat) o ArbEG. Aquesta llei reconeix als empleats un dret a rebre una compensació econòmica, en totes les invencions laborals. Els drets reconeguts per la ArbEG abasten un marc temporal que inclou com a mínim el període d’explotació de la patent (20 anys) i fins i tot es pot ampliar després de la caducitat d’aquesta, també es regulen els drets dels empleats en els casos d’insolvència empresarial en què es produeixi la venda de les patents. Uns drets que es mantenen encara que hi hagi un cessament de la relació laboral. Aquesta legislació és considerada tant pel govern com pels agents socials com un dels actius més valuosos del país.
Legislacions similars existeixen, des de fa anys, tant en altres països d’Europa com al Japó, però vull destacar el fet que a la Xina el passat any 2010 el Govern i el Parlament van decidir per llei atorgar als empleats de qualsevol empresa ubicada a aquest país el dret a “una remuneració raonable de no menys de 2% del benefici després d’impostos generat per l’aplicació de la patent i el 10% de les llicències”.
Sóc conscient que l’aplicació a Espanya d’una legislació similar a l’alemanya suposaria un canvi en el paradigma de les relacions empleat-empresa però no es pot continuar pensant que els empleats l’actuació professional en l’aplicació del coneixement aporta benefici a l’empresa no han retribuir en proporció al que aporten, sinó que el sou ja és suficient. Si es vol que hi hagi innovació tots han de guanyar.
Finalment, les implicacions econòmiques de la diferent legislació també s’observen en les dades de les Balances Comercials, així l’any 2010 els ingressos per “royalties i rendes de la propietat immaterial” van suposar de l’ordre de 661 milions d’euros per a Espanya (734 en 2009) i de 10.700 per a Alemanya (9900 a 2009) (dades Eurostat).
Un efecte col·lateral no menyspreable en els ingressos de les arques de l’Estat seria en la recaptació per IRPF. Així amb els ingressos per llicències d’Alemanya i el 10% que concedeix la Xina es podria obtenir una recaptació de l’ordre de 500 milions d’euros, a la qual caldria sumar la considerablement superior que correspondria als ingressos per les remuneracions complementàries conseqüència de la comercialització de les innovacions en el mercat.
Per tot això crec que a Espanya s’hauria de desenvolupar una Llei d’Innovacions d’Empleat perquè el tòpic “Que inventin ells” es converteixi en “Si innovem, guanyem tots“.
Cordialment.
Gian-Lluís Ribechini Creus
.
