Un dels temes que exposen molts empleats és la manca de lideratge i de visió en la seva empresa sobre el que ha de ser la innovació i com s’ha de dur a terme. Especialment més crítics són aquells que decideixen formar-se aquest àmbit per poder aplicar els seus nous coneixements i es troben que el potencial que podrien aportar per desenvolupar la innovació es perd per unes polítiques internes coercitives i limitadores.
En aquests casos es pot considerar que en moltes empreses la Direcció veu la innovació com una cosa que cal fer perquè el mercat obliga però no perquè sigui alguna cosa en què es creu; i això és una cosa que afecta molt la cultura de la innovació a l’empresa. Una cultura requereix el compromís i la confiança dels qui l’han d’interioritzar i defensar; i si aquets dos valors no s’incentiven aleshores no aconseguirem que aquesta nova cultura arreli en l’organització.
Tanmateix també hi ha professionals que s’han format en innovació que quan assoleixin llocs directius amb capacitat de decisió en tota l’organització, si tenen el seu lideratge assumit i confiança en si mateixos, llavors son capaços de donar un impuls espectacular a la innovació. Però mentrestant l’organització haurà de confiar que aquests professionals no decideixin anar-se’n amb els seus coneixements i valors a una altra banda perquè creuen que allà tindran més opcions de desenvolupar-se.
Entre els àmbits on es pot innovar dins d’una organització un dels menys reconeguts es el de “la innovació en processos” dons és un àmbit que no té la mateixa consideració que la innovació en producte o en servei. Habitualment és una innovació que podríem considerar “fosca” perquè es realitza en l’interior de l’organització i sovint no es veu des de l’exterior o no es vol que és sàpiga; però el seu impacte en el compte de resultats a curt termini pot ser més gran que una innovació en producte.
La innovació en processos té l’avantatge que no s’ha d’explicar als clients; i de vegades és millor no explicar-la perquè si ens suposa una reducció de costos aleshores podem mantenir els nostres preus i augmentar el nostre benefici.
Un redisseny en la forma com es col·loquen les peces optimitzant els moviments; la modificació dels paràmetres del procés per obtenir una reducció de minves o de peces defectuoses; la modificació dels formularis en els serveis d’Atenció al Client, l’eliminació de procediments obsolets o la seva substitució per procediments digitals com la confirmació per empremta digital en comptes de per contrasenya o per signatura.
Ara bé cal tenir en compte que la innovació en processos també té els seus enemics interns, que són aquells als qui ja els va bé com estan funcionant les coses. De vegades passa que quan es modifica un procés surten a la llum problemes ocults o ineficiències que en les circumstàncies anteriors quedaven amagades sota la boira del procés. Hem de ser conscients doncs que no sempre quan proposem innovar en un procés tindrem tothom a favor.
Els processos quasi sempre són fills de la història de l’organització o de l’evolució de la legislació. I quan es vol innovar en ells apareixen els qui diuen “no es pot fer perquè…”. Llavors comença una tasca d’historiador de l’organització per anar enrere en el temps fins a l’origen d’aquella etapa del procés, o del formulari, o d’aquella casella. I sovint hom s’adona que allò que s’està investigant ja no és necessari, perquè correspon a una cosa que ja no és vigent, que ja no cal. Això passa p. ex. en les clàusules dels llargs contractes, on es mantenen condicions que avui en dia ja no tenen sentit. El “cut&paste” ha fet molt de mal als processos i ha impedit innovar quan si era possible.
Així com les empreses fan inventaris anuals també haurien de fer revisions anuals dels processos. Tot i que és cert que normes com la ISO 9000 prescriuen la revisió dels processos moltes vegades això es fa només per complir l’expedient quan s’acosta una nova certificació però no s’estableix com una cosa necessària per a l’empresa.
De vegades quan algú comença a qüestionar un procés dins de la seva organització perquè considera que s’hi podria innovar, sense adonar-se’n és pot convertir-se en un nou Josef K amb conseqüències no massa desitjables per ell. Per això cal que a les organitzacions el fet de qüestionar un procés no ha de ser vist com una ofensa cap al sistema sinó com una oportunitat per ser millors i per obtenir un benefici tangible o intangible per l’organització.
Foto de Image by Juraj Filin from Pixabay
