Quan hauríem innovar?

.

En la meva opinió: “Quan detectem un problema o una oportunitat“.

Per ampliar el camp d’actuació podem entendre que: “Un problema és qualsevol tipus de situació on volem canviar alguna cosa“.

I que: “Una oportunitat és una situació on tenim una” solució “, però no sabem què fer-ne o com explotar-la.”
La recerca de solucions per als problemes entesos com “situació a canviar” permet desenvolupar la creativitat i l’enginy de les persones amb vista a obtenir innovacions que generin productes o serveis que donin resposta a aquests “problemes”.
En les empreses i el seu entorn hi ha i hi haurà problemes, la funció dels innovadors és detectar-los i portar-los a la llum, i, posteriorment a partir del coneixement dels equips d’innovació buscar solucions diferencials.
En un post anterior exposava que havíem d’anar apuntant en una llibreta els problemes que ens anàvem trobant en la nostra vida diària (tant a nivell personal com professional). És important recollir també els problemes que ens trobem fora de l’empresa perquè és molt probable que donar-los solució ens generi més ingressos que donant a solucions a problemes particulars de l’empresa.

Un cop detectats i recollits hem de seleccionar quin és el que anem a resoldre de forma innovadora. Per això pot ser útil un quadre en el qual valorem la probabilitat d’ocurrència, la importància, el valor de pèrdua i a quants pot afectar. Aquesta valoració ha de ser numèrica ja que el resultat de multiplicar totes aquestes valoracions ens donarà un ordre de resolució dels problemes. Cada empresa ha de definir els seus criteris de valoració en funció del que pretengui resoldre.

Una vegada hem decidit quin és el problema hem de passar a la qual sens dubte és la fase més important: “Definir el problema”.

Per definir el problema hauríem d’aconseguir que tots aquells a qui afecta, i tots aquells que directament o indirectament poden participar en la resolució del problema tinguin veu. Per això hauríem de definir les xarxes que conflueixen en el problema i els seus nodes, en base a aquesta informació es definiran les persones que participaran en les reunions per definir i comprendre el problema.
En aquestes reunions hauríem de recollir només les informacions necessàries, és a dir, aquelles que ens aporten un valor afegit per entendre la situació. Això és molt important, cal buscar el valor afegit, hi ha informació que és inútil o que genera soroll de fons que distorsiona el projecte.

Què ens hauríem de preguntar en aquestes reunions:

1. Quin és el problema-arrel?.

Per això és útil utilitzar el mètode dels 5 per què, que consisteix en preguntar de forma successiva per què a cada resposta. Gairebé mai la primera resposta és la correcta.

2. On es produeix el problema?

És important que aquells que coneguin la situació donin tots aquells detalls que siguin rellevants. Per exemple, en problemes en línies de producció haurien de participar els operaris directament implicats, en problemes en atenció al client participarien les tele-operadores, etc.
3. On no es produeix el problema?

Aquesta és una pregunta que, sovint, no es fa, i és una de les que permet obtenir solucions innovadores.

Podria passar que en departaments similars o en altres empreses no es produïssin i caldria esbrinar per què.

4. Quan apareix el problema?

Hi ha problemes que apareixen en moments determinats, per exemple, a final de mes, o en el torn de nit, o en absència de determinades persones, …

Les respostes ens ampliaran la visió de la situació.

5. Com ha evolucionat el problema?

Hauríem comparar la situació en el passat respecte de l’actual. Per això és útil utilitzar la matriu 9V.

6. Com quantifiquem el problema?

Hem de tenir dades quantitatives sobre el problema ja que en cas contrari ens basarem en opinions subjectives, que poden donar peu a un diagnòstic erroni de la situació.

 

Amb tota la informació, de valor, recollida; haurem de realitzar una tasca de síntesi per visualitzar el quadre global que ens permeti en etapes posteriors utilitzar l’enginy i la creativitat per proposar diverses solucions innovadores de les que escollirem la (o les) que creem podem portar a la pràctica amb els recursos disponibles.