Web Analytics Made Easy - StatCounter

Propostes per un Pla d’Acció Català en Propietat Intel·lectual e Industrial

Introducció

La Comissió Europea vol impulsar que les pimes valoritzin els seus actius intangibles i augmentin la utilització dels instruments de propietat intel·lectual i industrial. Aquest impuls es va exposar la setmana passada en la presentació d’un nou Pla d’acció sobre “propietat intel·lectual i industrial”.

Aquest pla es fonamenta en desenvolupar actuacions en cinc àmbits:

  • Millorar a protecció de la propietat intel·lectual i industrial.
  • Impulsar la implantació de la propietat intel·lectual i industrial per part de les petites i mitjanes empreses.
  • Facilitar l’intercanvi de propietats intel·lectuals i industrials.
  • Lluitar contra la falsificació i millorar el respecte dels drets de propietat intel·lectual i industrial.
  • Promoure unes condicions de competència equitatives a escala mundial.

Els que coneixem i treballem en el mon de la propietat intel·lectual e industrial sabem que a Catalunya el dèficit d’una cultura de protecció dels actius intangibles. El desconeixement dels diversos instruments de protecció de la propietat intel·lectual e industrial i la seva correcta aplicació és una mancança important que suposa pèrdues d’ingressos i una desprotecció davant de la copia de les innovacions que desenvolupen les empreses catalanes.

Un dels instruments en el que es fa més incidència en la comunicació de la comissió i en el Pla d’acció son les patents.

 

Quina és la situació de Catalunya en l’àmbit de les patents?

 

Quines són les dades estadístiques de patents?

Pel que fa a sol·licituds de patents les dades de 2019 exposen el següent:

  • És van fer 202 sol·licituds de patent nacional (15% del total de tot l’Estat), que la situa com a segona a Espanya després de la Comunitat de Madrid on es van fer 279 sol·licituds. Ara bé cal tenir en compte que l’any 2010 a Catalunya es van fer 628 sol·licituds fet que suposa que hi ha hagut una caiguda del -68% en deu anys.De les 202 sol·licituds de 2019 les empreses en van fer 146, que suposa el 72% del total; mentre que l’any 2010 les empreses en van fer 264 que suposava el 42%. La gran caiguda de sol·licituds ha vingut per la banda dels particulars que han passat de 235 sol·licituds el 2010 a 43 el 2019.
  • Pel que fa a sol·licituds de patent europea realitzades via la OEPM l’any 2019 se’n van fer 370 sol·licituds de les que 300 son d’empreses. En aquest àmbit l’any 2010 se’n van fer 211 de les que 176 les van fer empreses. En les dades totals de Catalunya el creixement en deu anys ha sigut d’un 75%. Per la seva part la EPO informava que des de Catalunya l’any 2019 es van fer 645 sol·licituds (que inclouen les fetes via la OEPM); això és el 35% del total des d’Espanya.
  • I en sol·licituds internacionals PCT realitzades via la OEPM l’any 2019 a Catalunya se’n van fer 176 sol·licituds de les que 97 les van fer empreses. Mentre que l’any 2010 se’n van fer 254 de les que les empreses en van fer 116. En les dades totals de Catalunya la caiguda en deu anys ha sigut d’un -30%.

Aquestes dades ens exposen que per part de les empreses, que tenen una estratègia de propietat industrial, hi ha una tendència creixent de protegir les seves innovacions en l’àmbit europeu. Per tenir una idea de quina és la situació de Catalunya veiem les dades globals de sol·licituds de patentes europees dels 25 primers països:

Nota 1: Cal tenir en compte que en les dades d’estadístiques de patent publicades per els diversos organismes (OEPM, EPO i WIPO) s’agafa el primer sol.licitant per el càlcul global. Però, a més a més, en les dades de  la EPO s’assignen totes les sol·licituds de les filials d’una empresa al país on està la seu central.

Nota 2: Acrònims dels organismes: Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), Oficina Euorpea de Patents (EPO) i Organització Mundial de la Propietat Intel.lectual (WIPO).

 

I a EURECAT, com estan en patents?

A Catalunya tenim la Fundació EURECAT que es va crear l’any 2015 per absorbir/integrar diversos centres tecnològics amb l’objectiu de ser el macrocentre tecnològic de referencia de Catalunya. Pel que fa a les patents les estadístiques globals son… per posar-se a plorar.

Veiem-ho:

Nota: Aquestes dades son recollides utilitzant una de les plataformes que utilitzo per temes d’anàlisi en projectes de gestió de propietat industrial (https://www.patentinspiration.com/).

Les dades de “Application date” corresponen a dades de sol·licituds d’una patent de qualsevol tipus, però cal tenir en compte que pot donar-se el cas que sigui una sol·licitud de patent internacional PCT d’una patent europea o d’una patent nacional. I la “Granted date” correspon a la data de concessió d’una sol·licitud que per tant va vinculada a una sol.licitud d’anys anteriors. Aleshores segons patentinspiration tenim que EURECAT te 8 patents concedides.

Si en canvi busquem a la web de la EPO, utilitzant la base de dades espacenet, trobarem que hi ha 16 patents on hi consta la Fundació Eurecat com a sol.licitant. D’aquestes setze n’hi ha deu que tenen una data de prioritat posterior a 2015.

Ara bé anem a veure que és el que fa un organisme referent a Europa com és el Fraunhofer-Gesellschaft.

Si busquem les dades amb patentinspiration trobarem:

És a dir que per l’any 2019 tenim que en sol.licituds: (Fraunhofer-Gesellschaft) 1.120 – 5 (Eurecat).

 

I les organitzacions catalanes com estan?

De les dades de sol·licituds de patents de 2019 ens trobem que pel que fa a sol·licituds nacionals amb dades de la OEPM en el ranking de les primeres vint-i-cinc de tota Espanya només hi ha tres organitzacions amb seu a Catalunya: SEAT amb 25 sol·licituds, la Universitat Politècnica de Catalunya i Zobele España amb 7 sol·licituds.

Pel que fa a sol·licituds europees l’any 2019 la estadística disponible publicada per la EPO exposa que a Espanya els principals sol·licitants son:

Com podem veure amb seu a Catalunya hi ha: Esteve Pharmaceuticals amb 20, la Universitat Autònoma de Barcelona amb 14 i la Fundació Institut de Ciències Fotòniques amb 12.

Per tenir una referencia les 25 primeres organitzacions sol·licitants de patents europees l’any 2019 es pot consultar la següent taula:

En l’àmbit de sol·licituds internacionals la WIPO publica l’estadística de les organitzacions que sol·liciten com a mínim deu sol·licituds, i en aquesta estadística, amb seu a Espanya hi ha les següents organitzacions:

Com podem veure amb seu a Catalunya només hi ha Esteve Pharmaceuticals amb 15 sol·licituds.

Per tenir una idea de com està el mon, les 25 primeres empreses sol·licitants son:

 

I quants agents europeus de patents hi ha a Catalunya?

Un dels grups de professionals que s’ha de tenir en compte és el d’Agents Europeus que son aquells professionals que han superat l’examen oficial de la Oficina Europea de Patents (EPO) que s’anomena European Qualifying Examination (EQE).

Les dades d’agents europeus que actualment facilita la EPO indiquen que a Catalunya hi ha domiciliats 85 agents que suposa el 37% del total espanyol, que son 230 agents. A la Comunitat de Madrid n’hi ha 115 que suposa el 50% del total.

Aquesta és una dada curiosa perquè com he explicat abans les dades de sol·licituds de patent europea del 2019 de Catalunya es van fer 645 sol·licituds (34% del total) mentre que de la Comunitat de Madrid van ser 362 (19% del total).

Per tenir una idea de quants agents europeus hi ha en el nostre entorn, les dades disponibles son les següents:

 

I en patents essencials d’estàndard com està Catalunya?

En la Comunicació de la Comissió també es fa esment a les patents essencials d’estàndard. Aquí aprofito per recordar que quan comprem un producte on hi ha Wi-Fi, o Bluetooth, o un connector USB tipus C o altres tecnologies el preu que estem pagant inclou el cost de les llicències de les patents essencials d’estàndard que afecten a cadascun d’aquets components.

A Europa les organitzacions de normalització són: el Comitè Europeu de Normalització (CEN), el Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica (CENELEC) i l’Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI). Si consultem les dades de la ETSI veurem que hi ha 12.390 estàndards amb 297.557 patents essencials que son propietat de 296 organitzacions; i d’aquestes només hi ha una empresa espanyola: Telefonica, amb… 2 patents!

Cal tenir en compte que en el desenvolupament d’estàndards els propietaris patents essencials d’estàndard poden crear-se els “consorcis de patents” (com p. ex. el Bluetooth SIG), que són acords pel quals els seus integrants es reconeixen mútuament el dret d’ús de les seves patents, i ofereixen llicències a tercers per tal que puguin fer un ús legítim d’aquest estàndard. A títol d’exemple un producte que utilitzi Bluetooth haurà de pagar al Bluetooth SIG per l’acord de llicència de patent/copyright la mòdica xifra de 8.000 dòlars per poder-ne fer un us legítim.

La rellevància de les patents essencials d’estàndard es pot comprovar en un recent estudi sobre les patents declarades en el estàndard 5G que exposa que s’havien trobat 95.526 patents relacionades amb el 5G que es podien agrupar en 21.571 famílies 5G.

 

A Catalunya que es podria fer per impulsar la propietat intel·lectual e industrial aprofitant el que proposa la Comissió Europea?

 

Abans d’exposar la meva opinió vull recordar que l’article 155 del Estatut de Catalunya porta per títol “Propietat intel·lectual i industrial” i exposa que “correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual i en matèria de propietat industrial”.

Com a reflexió inicial vull dir que la propietat intel·lectual i industrial s’hauria de considerar com un sistema complet. Hem de tenir en compte que ambdós àmbits generen actius intangibles que poden assolir un considerable valor però sobretot perquè la seva gestió ha de tenir una visió coherent i, sobretot, completa. Si pensem en una empresa que desenvolupi un producte innovador de la seva activitat se’n podrien generar patents, dissenys, marques, programes informàtics i fins i tot drets d’autor. I tot això no s’hauria de gestionar per separat. I això que dic per una empresa aplicaria a una universitat, una organització no lucrativa i, fins i tot, un país.

Algunes de les actuacions que es podrien fer son:

Creació de la “Oficina Catalana de Propietat Intel·lectual i Industrial

El primer que caldria fer és planificar la creació de la “Oficina Catalana de Propietat Intel·lectual i Industrial”(OCPII). Vull recordar que en el Pla de Govern de 2018 s’exposava com a un dels punts la creació de la “Oficina Catalana de Patents”; que encara no existeix. Però amb aquesta visió parcial ¿com s’haurien gestionat les Marques, els Dissenys o les Indicacions Geogràfiques? ¿amb una oficina per cadascuna?

La meva opinió és que cal una oficina que integri tot; perquè així quan una petita empresa que no tingues coneixement de tot el que suposa la propietat Intel·lectual i Industrial consideres protegir les seves innovacions hauria de rebre orientació completa de tot el que podria fer, i no quedar-se només amb protegir la seva innovació amb una patent.

A més a més, aquesta oficina podria actuar com a ens integrador de les patents catalanes que podria donar com a resultat el que es coneix com a “patent pool”. Amb un patent pool el que s’aconsegueix és integrar totes les patents que afecten a un producte que combina diferents tecnologies i així qui el vulgui fabricar i comercialitzar no ha de negociar un a un amb els propietaris de les diverses patents, sinó que negocia tot el bloc.

 

Establir condicions sobre drets de propietat industrial en els ajuts públics a empreses.

  1. Condicions per les empreses sol·licitants d’ajuts.

En les convocatòries d’ajuts públics, especialment quan hi ha subvencions, i també en qualsevol ajut públic a empreses un dels requeriments obligatoris hauria de ser que les patents resultants dels projectes subvencionats hauran de registrar-se a nom de l’empresa subvencionada que està ubicada a Catalunya. Hem de tenir en compte que les patents poden generar ingressos per llicencies (recordem el tema de les patents essencials d’estàndard) o be per la seva venda com actiu intangible; i aquets ingressos hauran de tributar en l’impost de societat que en la legislació espanyola te un incentiu fiscal regulat per l’article 23. Això afecta especialment a les filials de multinacionals estrangeres dons pot succeir que les patents resultants del projecte siguin propietat de la matriu o ubicada en una filial que integra tota la IP del grup que es pot localitzar en un paradís fiscal (tal com es pot veure en la taula de sol·licituds de patents europees el creixement de les Illes Caiman o les Barbados es podria explicar per raons fiscals, ambdós son països que entren i surten en les llistes de paradisos fiscals de la Unió Europea).

  1. Condicions sobre les subcontractacions subvencionades d’empreses públiques.

En totes les línies d’ajut a empreses en que es subvencioni la contractació de tercers que siguin entitats publiques hi haurà el requeriment que tot coneixement desenvolupat per el centre públic que doni lloc a un registre de propietat industrial (patent o model d’utilitat) aquest hi constarà com a copropietari i serà cosol·licitant juntament amb la empresa a qui se li concedeix la subvenció en la proporció amb que es subvencioni aquesta despesa.

Ara bé, donat que hi ha finançament públic l’ideal seria que el propietari fos la Oficina Catalana de Propietat Intel·lectual i Industrial que hauria de gestionar (i protegir) els actius intangibles de propietat pública; i per tant rebria (i hauria de vigilar-ho i controlar-ho) els ingressos procedents de les llicencies o les vendes d’aquests actius. I aquets rendiments s’haurien de redirigir al pagament de les despeses publiques que es determines amb total transparència del seu destí final.

Soc conscient que això podria suposar trencar paradigmes conceptuals en la concepció de les actuacions públiques, però és evident que es necessiten noves fonts d’ingressos públics diferents de les habituals i recurrents pujades d’impostos o de taxes.

 

Impulsar EURECAT com a centre públic desenvolupador de patents i models d’utilitat.

Pel que fa a EURECAT vull recordar que en el Pacte Nacional per la Industria es deia que es volia “Posicionar Eurecat com a Centre Tecnològic de Catalunya”. Això hauria de suposar que un dels objectius a assolir seria aconseguir una cartera de patents “robustes” fruit dels projectes de R+D+I que es desenvolupin.

 

Establir un instrument públic-privat perquè les pimes exportadores puguin defensar els seus drets de propietat intel.lectual i industrial arreu del mon.

Un dels principals motius pel que moltes pimes no patenten no és tant el cost de les patents, sinó els costos per defensar-les. És a dir, els costos de la defensa davant els tribunals, especialment, quan s’ha de defensar en altres països. Aquí seria convenient establir un sistema que avui en dia no existeix com és el d’una assegurança de defensa de la PII (que podria ser de caràcter publico-privat), és a dir, les empreses fins a un cert rang de facturació podrien assegurar la defensa dels seus drets de PII en aquells països on exportin les seves innovacions, els seus productes o els seus serveis. Aquesta defensa podria establir que un percentatge de les indemnitzacions que s’obtinguessin seria per la entitat gestora-defensora. (Un altre instrument per aconseguir ingressos públics).

En l’àmbit de la defensa de la propietat intel·lectual e industrial vull esmentar l’excel·lent qualitat i professionalitat dels jutges i jutgesses dels Jutjats del Mercantil de Barcelona. Cal recordar la seva iniciativa pionera en el Mobile World Congress anomenada “Intellectual Property Fast Action Protocolque ha estat considerat un referent a nivell mundial, i ha provocat que fins i tot magistrats d’altres països ho hagin volgut conèixer. I també son els autors d’un protocol per la protecció del secret empresarial en els procediments judicials.

 

Promoure la internacionalització de la propietat intel·lectual e industrial de les organitzacions catalanes.

Una estratègia d’internacionalització ha de considerar la protecció de la propietat intel·lectual e industrial en els països on es vol exportar. I això hauria de suposar que en la planificació d’un pla d’internacionalització hi hagi la descripció de costos i terminis dels diversos instruments de protecció de la propietat intel·lectual e industrial.

Una de les iniciatives que es vol impulsar per part de la Comissió Europea és la patent unitària (patent europea amb efecte unitari). Avui en dia una sol.licitud de registre de patent europea dona peu a que es faci una avaluació única per part de la Agencia Europea de Patents, i si finalment es concedeix el registre de patent s’haurà d’escollir en quins dels països signants del Conveni Europeu de Patents es voldrà validar. És a dir, un registre de patent europeu no aplica a tots els països de cop com si que fa un registre de Marca Comunitària o Marca de la Unión Europea.

Mentrestant la estratègia hauria de ser la de incentivar les sol·licituds de patents europees i/o internacionals PCT. Això per una banda demana preveure la necessitat de tenir més agents europeus de patent que puguin treballar o bé com a empleat d’una empresa exportadora o be en una empresa de serveis en propietat intel·lectual e industrial.  Aquí cal recordar que dins els plans d’estudi universitaris la formació en patents és minoritària i testimonial; i no és considera, ni divulga, que la professió d’agent europeu de patents sigui una sortida professional per els universitaris de carreres científiques o tecnològiques. I la entrada en vigor de la patent unitària podria suposar un salt qualitatiu en la oferta de feina en aquest àmbit.

Però també caldrà tenir professionals formats per a defensar les patents davant del Tribunal Unificat de Patents en qualsevol de les seves seus i en els idiomes d’us d’aquest tribunal (que son els idiomes oficials de la Oficina Europea de Patents).

 

Impulsar les “patents essencials d’estàndard”.

Pel que fa a les “patents essencials d’estàndard” s’haurien de desenvolupar diverses línies d’actuació:

  • Impulsar (o obligar en la concessió d’ajuts en projectes de I+D+I) a que un dels resultats dels projectes sigui la sol.licitud de patents que puguin formar part dels estàndards tecnològics.
  • Promoure la participació d’empreses catalanes en la definició d’estàndards tecnològics i en la seva regulació. Especialment aquelles que tinguin patents que puguin esdevenir “patents essencials d’estàndard”.
  • Donar a conèixer l’existència de les patent essencials d’estàndard a les empreses que desenvolupen productes tecnològics per tal que siguin conscients dels costos que hauran de tenir en compte en el desenvolupament i comercialització dels productes que incorporin tecnologies protegides per patents essencials d’estàndard.

 

I aquestes son algunes de les línies d’actuació que crec que s’haurien de posar a la llista de temes de debat en el desenvolupant d’un futur, i necessari, Pla d’Acció Català en Propietat Intel·lectual e Industrial.

Quina és la teva opinió?

Que hi afegiríes?

 

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2007 - 2020 by Gian-Lluís Ribechini - Innoginyer