Ahir a la tarda vaig participar en la presentació en el Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya de la publicació de l’OME “Innovació en el procés d’internacionalització”.
En aquest acte van participar Maite Ardevol, directora del OME, Maria Astigarraga i Sabin Azua de B+I Strategy, Joan Molins de Ros Roca i Jaume Prat de Ficosa.
Les intervencions al voltant de una orientació cap a la innovació en la gestió van ser molt interessants. Les decisions empresarials tan de Ficosa com de Ros Roca en replantejar-se la seva forma d’actuar poden ajudar al públic assistent a replantejar-se la seva actuació en l’empresa.
Vaig preguntar sobre “l’incentiu econòmic a l’innovador” i aleshores va encetar-se el debat entre els enginyers del públic i els membres de la taula amb responsabilitat empresarial. El tema tabú com citava Manel Pérez, “els diners”. Malauradament quan parlem d’incentivar al innovador, al innogenyer, ens trobem a frases com “això seria pervers”, “es un equip”, “la empresa som tots”; totes per no haver de remunerar de forma individual.
Aquests serà un dels temes que s’hauran de plantejar seriosament les empreses que vulguin que el seus integrants siguin innovadors: com incentivar-los i com reconèixer les aportacions.
Al final hem de recordar: Quan no sabem de qué estem parlant, estem parlant de diners.
Nota: Post originalment escrit en http://enginyerdinnovacio.blogspot.com/
