Web Analytics Made Easy - StatCounter

Per què no escolto al Visual Thinking?

Porto ja cert temps aprenent, formant-me i utilitzant el Visual Thinking. He assistit a workshops, conferències i jornades i també he organitzat sessions de divulgació com la que realitzem la setmana passada.
En tot aquest temps he tingut la sensació que em faltava alguna cosa; i arran de participar en una exposició / experiment anomenada Let Art and Design Inspire your Business a EsadeCreapolis, vaig trobar la resposta a la meva inquietud.
L’experiment proposa utilitzar un mètode / eina per a la solució de problemes de forma creativa i es basa en conceptes de Visual Thinking. Es pretén per mitjà de diversos quadres que els assistents desenvolupin l’hemisferi dret del cervell en activar la creativitat visual.
El problema era que jo no m’inspirava, potser fos perquè havia estat un dia atrafegat i estava cansat. Però la situació era que no aconseguia tenir idees, no era creatiu. Llavors em vaig adonar d’alguna cosa important, em faltava la música. Aquí estava la causa del problema: no hi havia so!

 

 

 

Llavors vaig recordar que jo sóc auditiu, és a dir, si utilitzem els conceptes de la PNL (programació neurolingüística) la meva canal principal de comunicació és l’oïda. Per això és títol d’aquest post és “Per què no escolto al Visual Thinking?“.
La PNL considera que els canals de comunicació són bàsicament tres: visual, auditiu i cenestèsic. Això em dóna peu a exposar que al meu entendre la metodologia del Visual Thinking és incompleta com a eina d’innovació, i que per tant necessita anar acompanyada de metodologies auditives i cenestèsica.
Crec que hem de considerar seriosament si treballem en grups d’innovació en què els participants pertanyen als tres grups de la PNL. Pretendre que un auditiu sigui creatiu al mateix nivell que un visual mitjançant l’ús del Visual Thinking pot portar a la frustració de l’auditiu i la fragmentació de l’equip. En canvi sí en les sessions de creativitat s’inclou música de fons i elements tàctils crec que l’efecte sinèrgic que produirà en l’equip serà molt important.

Per tant s’hauria de desenvolupar i utilitzar una metodologia (que es podria anomenar “PNL Thinking”) que fusionar metodologies de Visual Thinking amb metodologies desenvolupades per a utilitzar el que es podria anomenar “Sound Thinking” i “Contact Thinking”. Aquesta metodologia global afavoriria el treball d’equips sota el paraigua de la PNL.

Si bé la PNL no els considera, considero que també s’haurien d’incorporar els dos sentits restants, és a dir el gust i l’olfacte, per això, podrien utilitzar olors i sabors per crear un ambient creatiu global. Amb el que donaríem peu a una metodologia “Global Senses Thinking”.
Com que no sóc expert en PNL, ni en Visual Thinking, poso el tema sobre la taula perquè el reculli qui vulgui desenvolupar-lo.
O bé, si un dels magnífics experts en creativitat o Visual Thinking que em llegeixen coneix una ja existent podria exposar-ho fent un comentari a aquest post.

 

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Copyright © 2007 - 2023 by Gian-Lluís Ribechini - Innoginyer