El passat dimecres 7 de març vaig participar com a ponent en una conferència/debat sobre Patents al Col.legi d’Economistas de Catalunya. Es pretenia exposar les fortaleses i debilitats del sistema de patents a Espanya, i de retruc a Catalunya, així com una visió de la legislació sobre “patents d’empleat” en diversos països del món i com pot la legislació incentivar la generació de patents rendibles.
L’acte va ser presentat per Julià Manzanas, Country Manager en Consulting C3.
En primer lloc va exposar la seva visió Enric Batalla, de l’empresa Tynax, que ens va parlar de:
• Com en l’articulat de la Constitució dels EUA es fa referència a la protecció dels drets per Autors i Inventors.
• Que la patent és un dret negatiu, és a dir, que el que fa és excloure els competidors de fer el que nosaltres hem inventat.
• Una interessant cita d’Abraham Lincoln: “Patents add the fuel of interest to the fire of genius”.
• D’un estudi que avaluava que el lideratge en innovació dels EUA i Japó respecte d’Europa era motivat en un 50% per la qualitat de les seves patents.
• Els motius per comprar i vendre patents.
• D’una llista de les 50 empreses europees titulars de patents en la United States Patent and Trademark Office – USPTO, ordenades de més a menys patents, Espanya estaria situada en la posició 14 darrere de Schlumberger i Catalunya en la 37 darrere de Nestec.
• I que al professor Carl Shapiro en una conferència organitzada per l’IESE va recomanar que: “Innovació sí, però sota patents“.
Amablement Enric m’ha passat la presentació que podeu descarregar aquí:
A continuació va ser el meu torn d’exposició. Primer vaig donar un repàs a nivell mundial de la legislació de “remuneració de patents d’empleat” fent un viatge per aquesta presentació:
Posteriorment vaig exposar alguns casos de sentències en què s’havia retribuït a l’empleat d’acord a la contribució al negoci.
Finalment vaig explicar:
- Un sistema de descapitalització de propietat industrial de filials i com ho impedeixen determinades legislacions d’altres països.
- L’alarmant carta d’un investigador francès expatriat a Alemanya on expressa la seva negativa a tornar al seu país mentre no hi hagi els mateixos drets econòmics a “patents d’empleat” que té a Alemanya.
- Les favorables declaracions al respecte del candidat.
- Què caldria fer a Catalunya per al retorn dels “talents fugats”?
Vull recordar que l’Estatut d’autonomia de Catalunya en l’article 155 nomès dona a la Generalitat competència executiva i no legislativa, per tant, qualsevol modificació de la Llei de Patents hauria de ser estatal.
Podeu veure el powerpoint aquí:
A continuació es va obrir al públic un interessant torn de preguntes que de forma majoritària van destacar la preocupant situació del país i el poc suport per part dels governs a aquesta pràctica de “competitivitat i innovació”.
Es va plantejar la diferència entre les legislacions d’àmbit anglosaxó que es basen en jurisprudència i de la legislació europea continental basada en lleis, dels seus avantatges i inconvenients.
La meva opinió va ser que a Espanya el Dret té una història i cultura diferent de l’anglosaxona, i que si bé és encomiable el pragmatisme i la rapidesa d’aquesta Justícia difícilment és extrapolable a Espanya.
Es va exposar que en determinades empreses nord-americanes als empleats inventors se’ls retribuïa entre 500 i 1.000 dòlars quan proposaven una patent i aquesta era concedida, o bé, que se li premiava amb una menció, un altre dels assistents va rebatre en el sentit que un premi de 1.000 dòlars enfront de les quantitats que els tribunals havien concedit en els exemples que jo havia esmentat era un insult a la intel · ligència i un menyspreu al professional.
També es va debatre sobre la manca d’una política clara de difusió de les possibilitats del sistema de patents i de la baixa utilització per part de les pimes. Per canviar aquesta situació cal una aposta clara per part dels governs i un acord entre els partits per legislar amb perspectiva a llarg termini.
Ara bé, donada la lentitud a l’hora de modificar o crear lleis, vaig exposar que una de les opcions per a la qüestió de la “remuneració d’empleats innovadors” seriosa que en els convenis col · lectius o en els convenis d’empresa s’inclogués una clàusula que fes referència a aquesta qüestió.
Aquesta darrera opció permetria que Catalunya pogues avançar en aquest tema, dons no caldrai esperar a un acord a nivell estatal com passa amb la Llei de Patents.
La recent reforma laboral proposa la vinculació dels salaris a la productivitat, una de les opcions a considerar seria vincular a la innovació. Cal tenir en compte que la innovació és un dels principals factors que genera els increments radicals de la productivitat.
