(Capítol 2 del llibre “The Myths of Innovation” de Scott Berkun )
El mite de la història de la innovació és la idea que el progrés succeeix en línia recta.
Tan en el passat com en el present la gent creu que viu a la vora del futur en un lloc boig anomenat “ara”. Però en el moment present no podem saber si el que estem visquent es progrés o simplement es un guany a curt termini amb conseqüències negatives a llarg termini.
La història no pot prestar atenció al que s’ha perdut, ocultat, o deliberadament soterrat; la història és sobretot un relat d’èxit, no dels fracassos parcials que van permetre l’èxit. Sense si més no imaginar les dimensions desaparegudes de les històries, la nostra visió de com fer que les coses succeeixen en el present es veu seriosament compromesa.
El que ens planteja Berkun es mot interessant i generador de polèmica: les històries de la innovació que s’expliquen arreu per incentivar a la gent a innovar son un resum del procés que no te en compte tots els factors i, voler seguir al peu de la lletra aquest procés ens portarà quasi segurament cap al no res.
Hem d’entendre dons les històries de la innovació com els mites de l’antiguitat, es a dir, relats amb una certa component de veritat. Però el que hem d’extreure d’aquestes històries son els valors, les actituds i les competències que van donar peu a l’èxit, que sovint son: l’esforç, la persistència, la feina ben feta, qüestionar-se la situació, preguntar-se perquè i no quedar-se amb la primera resposta, veure més enllà del que es veu, …
Les històries ens donen pautes, idees, ens poden incitar a actuar; però no son metodologies que seguint-les al peu de la lletra ens donin peu a desenvolupar innovacions d’èxit.
Voler implantar la forma en que una determinada empresa innova a la nostra organització copiant el que es pugui llegir de les seves històries ens portarà al fracàs, dons hi ha molts elements no escrits que son les peces que formen part del puzle i que no coneixem.
S’han d’entendre els paràmetres a definir, però els valors els hem de posar nosaltres en funció de la nostra circumstància.
Les històries de la innovació no son reaccions químiques que es puguin replicar de forma industrial, sinó que cada reacció es única e irrepetible; i a més a més, la quantitat i tipus de reactiu que s’hi ha anat afegint no ho sabem del cert quins han estat. Només en tenim uns quants i amb aquets hem de jugar.
