.
Divendres passat la Comissió Europea va publicar el “European Competitiveness Report 2011“, on el missatge que es donava va ser: “La competitivitat industrial és la solució per assegurar una recuperació econòmica sostenible“.
Aquest informe exposa la visió de la Comissió Europea sobre la competitivitat dels 27 Estats Membres. El document resum “Overview of competitiveness in 27 Member States” exposa en referència a la innovació a Espanya el següent: “Un altre problema és la baixa participació del sector privat en R + D i innovació, tot i les nombroses iniciatives públiques en aquesta àrea“.
¿Sorprèn aquesta opinió? Més aviat no, el que passa és que pel que fa a la R + D les iniciatives públiques no arriben a la gran majoria del teixit empresarial espanyol que són pimes. A més els primers efectes de la crisi van suposar en molts casos la reducció o eliminació de les inversions en projectes de R + D; si a això afegim la dràstica retallada en la disponibilitat creditícia per part de les entitats financeres complementat amb l’augment del termini de pagament de les administracions públiques i dels seus organismes i empreses vinculades s’està produint en moltes empreses una preocupant transferència de recursos econòmics des de les àrees d’inversió en R + D, línies de producció, nova maquinària o manteniment cap a l’àrea de tresoreria. Això suposa en molts casos pa per avui i fam per demà, perquè s’està deixant d’invertir en el futur de les empreses.
Pel que fa a la innovació, opino que no existeix una política clara d’incentius i iniciatives públiques de suport a la innovació, ja que per quedar bé en les estadístiques europees s’ha dedicat una excessiva quantitat de recursos a la R + D. Perquè el que realment és important per generar ingressos de les arques públiques és la innovació, si les empreses no innoven, no creen nous productes i/o serveis de més valor afegit i per tant que generen grans beneficis, s’encaminen cap a la seva posta i en conseqüència l’Estat deixa d’ingressar impostos tant directes com indirectes.
Però: estem tan malament en innovació? Jo crec que no, el que passa és que les pimes que fan innovació no ho difonen als quatre vents, ni tampoc l’inclouen en les estadístiques oficials. No té temps per omplir enquestes interminables.
No obstant això, opino que encara es podria fer més en innovació. Perquè sovint trobada que falta en el personal una major participació en la innovació, generada per una banda per la manca de motivació des de la direcció i, especialment, per la inexistència de sistemes de retribució dels empleats innovadors. No es remunera l’innovador per innovar amb la mateixa filosofia amb la qual es retribueix al venedor per vendre. Si es vol que augmenti la innovació haurà de canviar el paradigma de “remuneració de l’empleat innovador”.
L’informe inclou un document on s’aprofundeix en la competitivitat dels 27 països de la UE, analitzant el seu acompliment i les seves polítiques (El capítol referent a Espanya va de la pàgina 93 a 97).
El gràfic de la pàgina 93 és realment significatiu:
Dels 26 indicadors només 7 estan per sobre de la mitjana europea, i el més preocupant és que són dades d’anys diferents des de 2007 fins al 2011. Si s’analitza cada dada amb l’any de referència encara empitjora la visió.
Pel que fa a les dades dels informes europeus m’agradaria saber: Quan faran informes amb dades com a mínim l’any anterior? No entenc com pretenen fer valoracions i definir polítiques d’actuació amb dades del 2007 i del 2008.
S’imagina algú que la direcció d’una empresa prendrà avui les seves decisions amb les dades de la facturació del 2007 o amb la tresoreria de 2008.
Amb aquesta forma d’actuar en els informes de la Comissió Europea no és estrany que Europa no surti de la crisi.
Per això el que cal fer és donar-li una importància relativa a aquests informes i dedicar-nos al que és realment important:
A pensar, desenvolupar i executar Projectes d’Innovació.
