Les recents declaracions del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordoñez, en què deia: “Absent la possibilitat de devaluacions canviàries, la devaluació interna, això és l’ajust de preus i remuneracions, juntament amb els augments de la productivitat derivats de una millor gestió del treball, són l’única alternativa disponible a molt curt termini per impulsar i recuperar la competitivitat perduda “plantegen com a única alternativa reduir salaris per ajustar preus i augmentar productivitat per millora de gestió.
Al meu entendre s’equivoca, no són única alternativa, ja que reduint salaris no se soluciona la crisi de competitivitat, la competitivitat se soluciona augmentant el valor dels productes i serveis, per la via de reducció de costos salarials no es competeix en productes de baix valor afegit ja que hi ha països amb costos encara més baixos (i per descomptat sense costos socials per a les empreses com els existents a Espanya).
Hi ha més alternatives com: la Innovació, la Formació i la Gestió del Valor.
Mitjançant la formació podem augmentar les capacitats i competències de treballadors i comandaments intermedis i amb això es poden aconseguir increments de productivitat. Ja he escrit anteriorment sobre la necessitat d’impulsar un pla de formació de país basat en el “Training within Industry“. Aquesta metodologia va aconseguir en els anys 40, 50 i següents increments substancials de productivitat i va suposar en les empreses que van participar en aquest programa un augment de la seva competitivitat.
Mitjançant la Gestió del Valor (Anàlisi del Valor o Enginyeria del Valor) podem redefinir els productes, serveis i processos de manera que tinguin més valor per al client per la via d’una anàlisi de les funcionalitats que s’ofereixen front als costos que suposa incorporar , incorporant la visió del client en la seva idoneïtat o la seva necessitat. Moltes vegades tenim sobrecostos en funcions innecessàries o que només són utilitzades per una minoria de clients.
Mitjançant la innovació podem repensar els productes, serveis i processos incorporant noves tecnologies o noves formes de treballar o nous materials. També l’ús de la creativitat ens ajuda a tenir una visió diferent a la que fins i tot l’eliminació de parts del sistema o components del producte suposen una innovació en la manera com els clients valoren els productes i serveis.
Amb tot l’exposat opino que no existeix una “única alternativa” com ha plantejat el governador. El que passa és que la visió d’aquest economista i funcionari només es planteja en termes de costos i no de valor. Seria convenient que els responsables de la definició de les polítiques econòmiques tinguessin un coneixements de conceptes com la “Gestió del Valor”, i fins i tot que hagin llegit a Deming, potser així plantejarien diverses solucions.
Un dels principis de la “Estratègia i Gestió de Solucions” és que tot problema té més d’una solució. El dilema està en què solució escollir.
Sr Miguel Ángel Fernández Ordoñez el que hauria de fer és proposar més solucions al problema de la crisi, però solucions innovadores i que trenquin els paradigmes.
.
