En la sessió del BCN DESIGN WEEK que vaig explicar dies enrere, Vicent Guallart exposava que les grans empreses innoven poc.
¿Es cert això?
Cal abans esmentar els conceptes d’innovació incremental i d’innovació radical. En aquest àmbit son molt interessants les aportacions de Clayton Christensen en els seus llibres: “The Innovator’s Dilemma” i “The Innovator’s Solution” (ambdós esgotats en l’edició en castellà).
La meva opinió es que les innovacions que podríem considerar radicals, que son les que poden trencar el statu quo, en general, son difícils de desenvolupar de forma sistemàtica per les grans empreses. ¿I per què?. Dons perquè desenvolupar aquestes innovacions suposarien haver de prendre la decisió a curt o mig termini de tancar línies de producció i potser fàbriques senceres, es a dir, que moltes de les inversions fetes passarien a ser ferralla.
Y … ¿quin es el directiu que s’enfronta a això?
Tanmateix es evident que la innovació tard o d’hora arribarà i aleshores caldrà fer el que s’havia d’haver fet abans, però aleshores s’anirà en peregrinació cap al “papà govern” perquè doni ajuts públic a la “reconversió” de l’empresa o del sector.
Podem trobar multitud d’exemples d’aquestes situacions al llarg de la història.
En els darrers temps exemples d’això serien la desaparició dels televisors de tub envers els televisors LCD:
o bé, la substitució de les càmeres de fotografia analògiques per les digitals:
Per tant una de les competències a desenvolupar per part del Innoginyer es la capacitat de preveure els canvis, i posar sobre la taula els perills i les oportunitats que es poden desenvolupar.
Una de les solucions utilitzades en les grans empreses per portar al mercat les innovacions radicals es crear una filial independent, que porti a terme el desenvolupament d’aquestes innovacions com a unitat de negoci independent amb la seva pròpia estructura. Amb això s’evita la oposició dels que es troben còmodes amb la situació actual.
Aquest es una de les qüestions més importants en la innovació: ¿com actuem en front d’una innovació radical ?.
