D’un temps ençà hem escoltat en molts entorns missatges recurrents de què es vol “simplificar les Administracions públiques i els tràmits dels ciutadans”.
Aquesta frase benintencionada no sempre es veu reflectida en la realitat dels processos que han de seguir els ciutadans en les seves diverses relacions amb el sector públic.
Quan un de nosaltres com a ciutadà de realitzar tràmits “obligatoris” i entra en el procés d’anar d’un costat a un altre fins a completar tots els passos, s’adona que probablement cap dels que ha definit el procés ho ha fet personalment.
El que a mi em sorprèn especialment és que amb els avantatges que suposen avui dia les anomenades tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) els processos es facin amb rutines del segle XIX.
Un exemple és la normativa que pretén regular el “sector dels serveis a les persones” que va des dels que treballen netejant les llars, els que s’encarreguen dels nens (cangurs), els que atenen els menors en les seves tasques escolars ( classes particulars). Amb aquesta normativa “kafkiana” es pretén que el ciutadà que vaig pagar per aquests serveis encara que sigui només una hora a la setmana doni d’alta a la Seguretat Social a la persona que l’exerceixi, cotitzant per l’import corresponent. Algú dels legisladors és conscient del que suposa per al ciutadà?. S’ha calculat el temps que es perdrà en aquests tràmits?
Però, és tan difícil innovar simplificant?, La resposta és no, i fins i tot es pot fer res més que també es fa en innovació copiar i després millorar.
Hi ha alguna alternativa més raonable que d’una solució més senzilla? Si. Un exemple és el voucher o “bo treball ocasional” que s’utilitza a Itàlia i que permet pagar els treballs ocasionals de forma legal i amb cotització a la Seguretat Social.
El sistema consisteix en uns talons de valor nominal 10 euros amb què es paga el treball i que al ingressar en compte per la persona que l’ha realitzat, rep un net de 7.5 euros del que se li descompta la part proporcional de Seguretat Social i assegurança corresponent. El que dóna el taló es queda amb el resguard amb el que justifica que ha pagat “en blanc”.
Aquest sistema és més racional, efectiu i simple que el que es pretén desenvolupar a Espanya. Incorporar aquest model si que seria una innovació en la gestió dels tràmits davant les administracions públiques.
Un altre exemple és la inexistència de finestreta única d’administracions per tràmits com el naixement d’un fill, o el canvi de domicili. I per què passa?, Doncs sembla ser perquè els sistemes informàtics de les diferents administracions públiques (estatal, comunitat autònoma, local) no estan integrats amb el que cal informar a cadascuna d’elles per separat. Innovar seria simplificar la vida al ciutadà que quan comunica un canvi rellevant a una administració automàticament s’enviés la dada a la resta de sistemes que efectuarien el canvi en les seves bases de dades.
Aquests exemples i altres són alguns dels factors que incideixen en la baixa productivitat del país, perquè “fer perdre el temps” al ciutadà és malgastar el seu recurs més preuat que, a més, no és acumulable.
Està de moda que les administracions, com la Sanitat, donin al ciutadà el cost dels serveis que ofereix, però: que passaria si el ciutadà emetés una factura pel temps que l’administració li fa dedicar per efectuar els tràmits que se li demanen ?
Si t’ha agradat aquest post, sis plau comparteix-lo.
