En Jordi Collell ha escrit recentment un post titulat “Cinc hàbits per ser una màquina innovadora” on explica els cinc factors que contribueixen a fomentar la creativitat i de retruc la innovació. L’origen es una enquesta dels professors Jeff Dyer i Hal Gregersen que va donar peu a l’article “The Innovator’s DNA” i posteriorment a un llibre.
Aquest es un dels múltiples articles i llibres que plantegen els diversos factors que fan que les persones puguin ser creatives i innovadores; sovint escoltem que cal innovar, que la innovació es una de les claus del èxit per les empreses, que la innovació és …
Però de sobte hi ha qui ens treu el vel de la cara, que fa com el nen del “vestit nou del emperador”.
Això es el que han fet els professors Jennifer S. Mueller (University of Pennsylvania), Jack A. Goncalo (Cornell University, ILR) i Dishan Kamdar (Indian School of Business) en un article que es publica aquest mes de març en el Journal of Experimental Social Psychology amb l’expeditiu títol: “El reconeixement del lideratge creatiu: L’expressió de la idea creativa pot influir de forma negativa en la percepció del potencial per al lideratge?” on exposen els sorprenents resultats de tres investigacions:
- El primer estudi mostrava com la expressió d’idees creatives es relaciona negativament amb la percepció del potencial de lideratge, en una mostra d’empleats que treballaven en feines que requereixen desenvolupar solucions creatives als problemes.
- En el segon estudi alguns dels participants a l’atzar rebien instruccions per expressar solucions creatives durant una interacció, el resultat fou que eren considerats per la resta com persones de menor potencial de lideratge.
- El tercer estudi mostrava que els participants atribuïen menys potencial de lideratge a aquelles persones que expressaven idees creatives, excepte quan eren considerades líders “carismàtics”.
Les principals conclusions son alarmants:
- “L’expressió de les idees creatives pot provocar impressions que, almenys pel potencial de lideratge, no són automàticament positives.”
- “Les organitzacions poden mostrar un prejudici contra la selecció dels individus més creatius com a líders en favor de la selecció de líders que volien preservar el status quo donant suport a solucions factibles però relativament poc originals.”
Es a dir, ser creatiu pot ser un fre molt gran per les possibilitats d’ascens cap a càrrecs directius. Ser creatiu vol dir que per els altres no es tenen capacitats de lideratge, excepte si som carismàtics.
Amb aquestes conclusions hom pot començar a entendre perquè hi ha tant poca innovació en el nostre país, i perquè per molta publicitat que es faci de la “necessitat d’innovar” la realitat es que aquells que son més innovadors (creatius) ho tenen molt difícil si estan introduïts dins una estructura empresarial o institucional.
Ara queda clar el títol del post ¿Innovació?: Tenim un problema. Perquè si la expressió d’idees creatives que suposen innovacions radicals fa que una persona tingui menys possibilitats d’ascendir a posicions directives, aleshores hi haurà molts pocs que es plantegin continuar amb aquesta dinàmica. Només aquells amb una forta personalitat i un clar posicionament envers la seva marca personal continuaran exposant les seves idees creatives tot i ser conscients que en moltes empreses no seran ben considerats.
I el que es més preocupant moltes empreses seleccionen per càrrecs directius als que mantenen el statu quo en lloc d’aquells que el qüestionen, fet que suposa que hi hagi una baixa orientació a la innovació i la creativitat.
Això explicaria també perquè son les petites empreses de recent creació les que sovint desenvolupen les innovacions radicals, perquè aquestes empreses son dirigides per una persona creativa e innovadora que no te ningú que la freni, perquè ella es al capdamunt i pot decidir el camí que cregui més adient.
Ara bé el problema el pot tenir l’empresa quan desaparegui aquest “líder innovador” i sigui substituït per un “gerent del statu quo”. Això suposa que una de les tasques que ha de fer el “líder innovador” quan no vulgui continuar es trobar un successor que tingui les seves mateixes inquietuds i unes competències i motivacions específiques per a la innovació.
