Ahir dimecres vaig participar com a ponent en una sessió informativa organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa que s’emmarca dins el projecte “Fira del Coneixement“.
El Sr. Carles J. Giner, coordinador de projectes d’Innovació de la Cambra de Terrassa va explicar el projecte “Fira del Coneixement” i va indicar que dins el projecte s’ha creat una plataforma per a intercanvi d’ofertes i demandes entre pimes i proveïdors de coneixement.
També hi va haver una exposició d’un cas d’èxit per part de Miguel Angel Fernández que es el responsable d’R+D de l’empresa IMC Toys. En la seva ponència va explicar com desenvolupaven els seus productes i com es relacionaven de forma constant amb els seus centres de producció a la Xina. També va explicar com estan utilitzant diversos Centres Tecnològics en la seva activitat de R+D+I de nous productes, en un mercat tan exigent i amb una evolució constant com es el de les joguines.
Com a pare vaig escoltar la diferenciació que es fa en la concepció de les joguines i els seus embalatges en funció de la edat dels nens (menys de 3 anys compren els pares i més grans compren els nens amb una forta incidència de la televisió i el cinema). Una conclusió seria que a l’hora de crear una línia de joguines caldria que dins el pressupost de màrqueting s’hauria d’incloure la realització d’una sèrie de televisió (tal es el cas dels Gormiti).
Una cosa molt interessant es una iniciativa de “open innovation” que han portat a terme que es diu “THE INVENTORS WEB”, en aquesta web hom pot deixar les seves idees per joguines i l’empresa es compromet a analitzar-les i si s’escau desenvolupar-les en productes que es comercialitzaran; els “inventors” tindran una compensació econòmica per unitat venuda acordada per contracte i auditada. Això es un exemple de remuneració “win-win” als innovadors.
Per la meva part vaig realitzar dues ponències, la primera “Vull innovar, per on començo?” on vaig explicar el mètode A3 Systematic Innovation Report.
A3 sir. el mètode ‘a3 systematic innovation report’ vppt
I la segona “Què hem de tenir en compte a l’hora de subcontractar un Centre Tecnològic?“ ona vaig exposar als assistents una sèrie de recomanacions a l’hora de subcontractar un Centre Tecnològic en tasques de R+D+I.
Què hem de tenir en compte a l’hora de subcontractar un centre tecnològic
Va ser molt interessant l’intercanvi d’opinions tant persones provinents de Centres Tecnològics com amb diversos clients d’aquests i dels seus serveis.
Va quedar pales que hi ha la sensació que s’ha produït un malbaratament generalitzat de recursos públics en crear-se els darrers anys una munió de Centres Tecnològics a torn i a dret, sense una estratègia clarament definida,
Però el que per a mi es més preocupant es que les Universitats, els Centres Tecnològics que surten d’aquestes i el seu personal, no tenen cap incentiu ni cap motivació a crear coneixement d’aplicació industrial i/o comercial, la transferència tecnològica real a les empreses es merament un “lema publicitari” però no es un objectiu definit i reconegut en l’àmbit universitari en general.
La R+D pública s’acaba en la D, no els hi preocupa si després hi ha Innovació, es a dir, productes i/o serveis que acabin en el mercat i es comercialitzin guanyant diners. Es busquen els diners de la subvenció per anar vivint sense tenir en compte si aquesta inversió tindrà retorn.
Ara bé caldria que tinguessin clar que si no hi ha retorn aleshores no és inversió, és despesa.
