Al llarg dels últims mesos he explicat en diversos fòrums, esdeveniments i taules de treball la iniciativa que pretén que es consideri la retribució complementària/variable dels equips d’innovació com un factor determinant per a la incentivació de la innovació en aquest país.
Alguns d’aquests han estat una Sessió de Treball a la seu del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona en què vàrem exposar el nostre coneixement de la situació a nivell mundial i el que nosaltres consideràvem s’hauria de promoure. Una de les conclusions rellevants va ser que “per trobar la forma de regulació més adequada és necessari estudiar i definir un model de retribució de la innovació tenint en compte el teixit productiu i empresarial del país“.
En aquesta sessió de treball vaig exposar la situació de la retribució de les patents d’empleat en diversos països començant per Espanya i acabant a la comparativament avantatjosa situació de la Xina. A més vaig introduir dues qüestions associades a aquesta qüestió i que considero rellevants: les implicacions econòmiques per ingressos fiscals via IRPF i la descapitalització de l’intangible de filials.
La presentació la podeu veure aquí.
Incentivar la innovacio mitjançant la retribució dels equips d’innovadors.
I l’última, la setmana passada al BizBarcelona, dins del que es va denominar “Cluster & Cross‐sectorial Roundtable Programme” vaig realitzar una exposició més curta per als assistents d’aquest certamen internacional que va generar sorpresa entre els presents ja que la majoria desconeixien la situació a nivell mundial i el desavantatge en “retenció de talent” que avui dia suposen la situació a Alemanya ia la Xina. Com vaig dir en aquesta ponència “avui en dia un empleat que treballa en R + D i desenvolupa patents té millors drets de retribució a la Xina que a Espanya”.
La presentació (en anglès) en Prezi la podeu veure aquí.
Entre els diversos assistents a l’esdeveniment constati que hi ha un desconeixement de la diferent situació en la remuneració individual i dels equips d’innovació pel que fa a patents d’empleats que treballen en R + D, la qual cosa no és d’estranyar donada la legislació existent. I no el cas alemany el que més sorpresa i “indignació” sinó el fet que des de 2010 a la Xina hi hagi una situació molt més favorable que la d’aquí.
Crec que en els propers anys es produirà un canvi en el paradigma de la “retribució dels equips d’innovació” i per a això l’existència d’un model de referència pot ser un element catalitzador.
Si bé, aquest model no serà d’obligat compliment si que una actuació de promoció i de reconeixement cap a aquelles empreses que ho implantin generarà un efecte mimètic d’adopció.
Al final aquells que reconeguin als equips d’innovació per la seva aportació a la generació de negoci per l’empresa seran els que aconseguiran més innovacions d’èxit.
Si t’ha agradat aquest post, sis plau comparteix-lo.
