Aquest es el títol de la conferencia que ahir vaig presentar i moderar en la sala Pompeu Fabra de la seu social dels Enginyers Industrials de Catalunya. L’objecte era presentar un Informe realitzat per el Observatori de Prospectiva de Mercats Exteriors (OME-ACC1Ó) . L’exposició la van fer Antoni Fita, Susana Gordillo i Gemma Llauradó.
Es tractava de parlar sobre el futur amb una visió de prospectiva industrial de tendències. Aquesta es una de les competències que els professionals hem de desenvolupar: la prospectiva d’escenaris i la previsió de situacions, per tal de preparar els plans de contingència que permetin minimitzar l’impacte en les organitzacions. D’això fa uns dies li en parlava a un company enginyer i em deia que no li interessava perquè no sabia si la empresa on treballa arribaria a final d’any. Jo li vaig respondre que això li interessa a una empresa més important, la seva: el Jo S.L. que tots hem de gestionar fins al final de les nostres vides.
. 
A la sessió entre d’altres temes es va parlar de:
- les transformacions socials que s’estan produint i que donaran peu a situacions i escenaris diferents dels actuals.
- La globalització i el canvi del centre de gravetat cap a orient (Índia i Xina).
Entre els estudis que s’han utilitzat per fer l’informe trobo molt interessant el realitzat per Roland Berger anomenat Production Systems 2020.
També es va parlar de la nova “classe social” anomenada la “base de la piràmide” i que necessita d’innovacions en productes i serveis de baix cost (“low cost innovations”).
I quin futur tindrem per el nostre país?.
Dons caldrà incorporar la innovació i la internacionalització com a “valors” de les empreses perquè seran els factors que els permetin la subsistència. Però cal que aquets valors també siguin tinguts en compte per les administracions públiques però d’una forma més pragmàtica. Cal que es facilitin les eines per realitzar ambdues disminuint la càrrega burocràtica que fins ara s’ha demanat. Tot i que es evident que cal una bona utilització dels recursos públics també cal que la administració tingui en compte el malbaratament d’un recurs tan valuós com el temps i que, a més a més, es irrecuperable quan demana excessiva documentació i de vegades de forma reiterada sense tenir en compte que ja la te per altres àmbits.
Un altre aspecte que es destacava en la sessió es la disminució de la despesa en R+D en els països occidentals arrel de la crisi financera. Tot i que es important, crec que sovint es mitifica i es donen excessius recursos a la R+D però no es te en compte que el pas cap a la producció te sovint costos 10 vegades superiors i això no es subvenciona perquè “es fàcil”. Crec que cal una reorientació de les polítiques públiques en aquest sentit.
La conferencia sencera la podeu trobar aquí.
