Dimarts passat vaig participar en la Taula de Debat “El sistema de retribució variable: una visió general” organitzada conjuntament per la ACCID y la AEIC en la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquest debat hi participava com a ponent principal Josep Mª Rosanas i ens acompanyaven Miquel Subirachs i David Garcia.
Va ser una Taula interessant on en Josep Mª Rosanas ens va explicar la seva visió de la “retribució variable dels directius”, explicant les seves llums i obscuritats, els avantatges i les seves obscuritats. Que cal tenir en compte que en els sistemes de retribució variable no una solució exacte, ni tampoc hi ha una única solució. I que els sistemes d’incentius poden suposar, si estan incorrectament dissenyats, una contradicció entre els objectius que cal aconseguir amb la “visió i la missió” de la empresa, fet que per alguns directius suposa un dilema ètic i per altres cap en absolut i només actuen en el sentit que més els beneficia.
Per la meva part jo vaig parlar de la “retribució de la innovació”. Vaig plantejar si es retribuïa la innovació i vaig exposar el cas particular de la retribució variable sobre les patents en altres països, i també vaig explicar el cas de Eslovènia que incorpora en la seva legislació laboral la retribució de la innovació fent que siguin els Comitès d’Empresa que proposin per incorporar en els convenis d’empresa els criteris per recompensar la innovació, això es troba en la “Zakon o sodelovanju delavcev pri upravljanju družbe” (Law on worker participation in the Company)”.
Podeu veure i escoltar la exposició d’en Josep Mª Rosanas i la meva en el video anant aquí:
La presentació de conceptes en prezi que vaig fer es pot veure aquí:
Si t’ha agradat aquest post, sis plau comparteix-lo.
