El Design Thinking s’està posicionant en el món de les organitzacions innovadores i de caràcter global com un factor rellevant per a la concepció dels seus models de negoci i, també, com un factor diferencial en el desenvolupament de nous productes, processos i serveis.
Els últims anys s’està generant un creixement dels llibres, publicacions i articles en la xarxa relacionats amb el Design Thinking.
Respecte d’això, a la interessant publicació electrònica Innovation Management recentment s’ha publicat un article titulat: “How Design Thinking can enrich Business and Marketing Innovation” que exposa interessants reflexions que comentaré a continuació.
Es dóna una suggerent definició de Deign Thinking: “l’aplicació d’eines de disseny industrial i un enfocament centrat en l’ésser humà, per part d’un equip multidisciplinari d’individus híbrids, a un problema d’innovació determinat”.
Els conceptes a tenir en compte són:
• enfocament centrat en l’ésser humà,
• equip multidisciplinari d’individus híbrids,
• problema d’innovació determinat
Com veiem el més important a tenir en compte són les persones en ambdós costats de l’equació, d’una banda l’equip i per un altre el client, que serà el receptor / usuari de la innovació. Les persones són les creadores / generadores de les innovacions. Sense persones no hi ha innovacions.
El Design Thinking suposa moure’s sota tres factors:
• Els consumidors com a individus
• Les generació metòdica d’idees tendents a la disrupció.
• La realització de prototips.
El primer factor és crític, cal entendre al consumidor com a individu ja que és qui al final farà ús del producte o servei, i serà el que sigui negoci o no. Si esperem que ens comprin perquè és un producte tecnològicament avançat, o perquè és “molt bonic” sense pensar en el que vol el consumidor fracassarem en el nostre negoci. Hem de conèixer que és el que vol el client com a persona individual. Però també pot passar que aquesta persona individual decideixi en determinades circumstàncies o per a determinats productes o serveis actuar com a membre d’una tribu. I per a això haurem de saber de quina tribu és.
El Design Thinking es focalitza en quatre elements clau:
• Direcció Estratègica; per identificar l’oportunitat estratègica de la innovació i construir el model de negoci.
• Pensament i Inspiració amb llibertat (Free Thinking Inspiration); per comprendre el canvi, imaginar el futur, anticipar-se als desitjos.
• Ideació i co-creació; per donar curs a la creativitat, generar i co-crear grans idees.
• Prototips i optimització; per matar les idees més febles i millorar les més fortes.
La interrelació i sinergies entre aquests quatre elements és el que produeix els elements diferencials i competitius de les organitzacions “Design Thinkers”.
Al meu entendre són destacables dos conceptes: la co-creació i els prototips.
La col•laboració entre persones per generar nous conceptes. Ara bé, és això una confirmació de la necessitat de treball en equip per innovar?. Al meu entendre no, no sempre el treball en equip genera més innovacions, depèn de les persones que conformen l’equip i la seva actitud. Hi pot haver persones que treballant individualment siguin generadores de conceptes innovadors, però si és cert que es necessitarà un equip de persones per portar a la pràctica aquests conceptes innovadors.
Així mateix serà necessari el desenvolupament de l’activitat en ambdós hemisferis cerebrals, ja que si bé és cert que l’hemisferi dret és més creatiu, cal que aquesta creativitat es porti a la pràctica, i per a això és imprescindible l’actuació de l’hemisferi esquerre que és racional. És la suma dels dos hemisferis el que genera la sinergia que crea les innovacions radicals; pretendre innovar usant només un d’ells no generarà veritables innovacions.
L’altre concepte destacable és el de prototip. I aquí és on radica un dels elements més importants i interessants: cal desenvolupar prototips “l’abans possible”.
Un prototip conceptual que es pugui veure i tocar permet que els clients del projecte confirmin que es treballa en el sentit adequat o que cal reconduir el projecte. No cal esperar a tenir-ho tot per ensenyar, és preferible un prototip parcial d’esperar al final i comprovar que la feina feta haurà estat en va.
El Design Thinking introdueix també la necessitat de la prospectiva i l’avaluació de tendències, és a dir d’un Coolhunting global que incorpori l’anticipació dels desitjos del públic objectiu. Cal ser conscient que aquest treball suposa, en el fons, definir quins nombres sortiran a la ruleta dels consumidors al cap de cert temps. I pot ser que la bola no caigui on havíem previst, però realitzat de forma adequada el que obtindrem seran els números amb una alta probabilitat, que és millor que apostar a un nombre qualsevol llançant les monedes a l’aire. El que cal fer és desenvolupar un mètode i anar-lo ajustant al llarg del temps, però també cal incorporar a persones que tinguin capacitat d’analitzar, detectar i preveure tendències. Són persones que actuen com a caçadors-exploradors, observen i intueixen cap a on es mou la presa en base a uns coneixements, una experiència i una capacitat de pensar de forma diferent.
Cal, per tant, que aquelles empreses i organitzacions que desitgin fer un canvi en la seva estratègia d’innovació, o que desitgen incorporar la innovació com un dels seus elements de diferenciació i de competitivitat incorporin el Design Thinking el més ràpid que es pugui, avui millor que demà.
