El segon principi del “Good Design” o “Bon Disseny” que exposa Dieter Rams és:
El Bon Disseny fa útil un producte.
Un producte és compra per ser utilitzat. Ha de satisfer certs criteris, no només funcionals, sinó també psicològics i estètics. El bon disseny posa l’accent en la utilitat d’un producte sense tenir en compte cap cosa que tal vegada pugues restar-li valor.
Adaptant-lo al Innoginyer podríem dir: “L’Innoginyer desenvolupa productes útils”
L’Innoginyer quan desenvolupa un producte ha de pensar que aquest es comprarà per ser utilitzat, i per això cal tenir en compte criteris de caràcter humà: psicològics i estètics. Incorporar elements psicològics i estètics en els productes es una qüestió que en els àmbits tècnics tan educatius com professionals no es tenia en compte; i encara ara en certs nínxols es continua amb la mateixa visió.
Això es un error dons sovint la decisió de compra final d’un producte te més a veure amb qüestions psicològiques o estètiques del comprador. La marca, la imatge que dona al comprador, el estatus que suposa,… son factors no funcionals que actuen com a decisors de compra.
Entre els llibres anomenats d’empresa podem trobar títols que desenvolupen aquesta incidència com:
“Les trampes del desig” de Dan Ariely, o bé, “La sorprenent veritat sobre que ens motiva” de Daniel H. Pink,
Ara bé el concepte més important a recordar es que “es compra per ser utilitzat”; això fa que, si bé poden haver-hi components psicològics i estètics en la decisió de compra, calgui que el producte es pugui utilitzar i sobretot per allò per el que el comprador l’havia adquirit, sinó es produirà un desencís que farà que en el futur es decideixi per productes d’altres o per altres productes.
Això també es pot aplicar a la innovació en serveis, processos, models de gestió, …; cal desenvolupar coses que siguin útils per el comprador.
En aquets àmbits també cal considerar la influència dels factors psicològics i dels estètics, potser a priori en els processos semblaria que això no es important però cal tenir en compte que en tots aquets àmbits hi intervenen persones que faran que la innovació desenvolupada assoleixi un nivell d’èxit o un altre en funció de com s’han tingut en compte els criteris no tècnics.
